argia.eus
INPRIMATU
Missions mèdiques cubanes en el punt de mira de Washington
  • El Govern de Donald Trump ha denunciat que les missions mèdiques internacionals a Cuba s'han creat a causa de problemes polítics. A més, a través de sengles cartes escrites per dos relators especials de l'ONU, ha afirmat que en aquests programes s'estableixen "formes modernes d'esclavitud".
Maria Ortega Zubiate @ortegazubiate 2020ko otsailaren 18a
Kubako medikuak Venezuelan.

Poc després del triomf de la revolució cubana, es van posar en marxa aquests programes de medicina, que criden l'atenció internacional. Des de maig de 1963 fins a l'actualitat, Cuba ha enviat almenys 600.000 cubans a almenys 160 països de tot el món, segons el Ministeri de Relacions Exteriors cubà. Actualment, els seus programes són presents en més de 60 països de tot el món, amb prop de 40.000 col·laboradors, entre ells prop de 20.000 metges.

Ara, Donald Trump ha posat el focus en aquests programes, argumentant que hi ha interessos polítics en marxa. Trump ha subratllat que Cuba té aquests interessos, sobretot a Veneçuela, on té més programes, i ha afegit que té més. Això sí, el Govern dels Estats Units ha aprofitat els canvis polítics que s'estan produint a Amèrica Llatina per a elevar la pressió. Els metges cubans de les missions del Brasil i Bolívia han estat expulsats dels països i el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, va felicitar a Bolívia.

A més, Urmila Bhoola i Maria Grazia Giammarinaro, relators especials de l'ONU, van aprofitar la carta enviada al Govern cubà a principis d'enguany per a protestar contra aquesta decisió. El Govern cubà, per part seva, no va donar resposta a aquesta carta.

En ella, els dos relators denunciaven que aquestes missions cubanes eren “una esclavitud moderna”. A pesar que la participació en aquests programes és voluntària, han subratllat les pressions a les quals s'enfronten els cubans per a participar en ells.

Interessos polítics o econòmics?

Aquestes missions mèdiques van néixer amb l'objectiu d'augmentar la importància internacional de Cuba, però han acabat convertint-se en un símbol del Govern cubà. El programa Operació miracle [Operació miracle], llançat en 2004, és una de les missions més carismàtiques realitzades. Creada en col·laboració entre els governs de Veneçuela i Cuba, milers de persones de 31 països d'Amèrica Llatina, el Carib, Àsia i Àfrica van ser intervingudes quirúrgicament dels seus ulls. Així, molts d'ells van recuperar la vista. És tan important a Cuba que apareix en un bitllet de 20 pesos convertibles.

Convertible en 20 pesos cubans.

La majoria de les missions es realitzen als països empobrits i en les poblacions amb escassos recursos, i alguns països no paguen res a canvi dels serveis. Però no tot és altruisme, i a pesar que el Govern cubà no dona res per paga d'alguns dels països empobrits pels quals presta els seus serveis, és el major ingrés a Cuba a canvi d'aquest servei, 6.300 milions de dòlars a l'any.

Per això, el Govern cubà ha interpretat aquest nou moviment dels Estats Units com un intent d'ofegar l'economia de la isla.no obstante, assenyalen que el principal perjudicat de la retirada d'aquests programes serà la gent empobrida.