- En la roda de premsa del divendres han estat presents alguns dels 30 agents que componen el Consell d'Euskalgintza; Kontseilua; Ikastolen Elkartea; HEIZE i Hik Hasi; la majoria sindical d'educació -ELA, LAB i STEILAS -; així com els representants d'Elkar, AEK, Berria i Euskal Herrian Euskaraz que formen part del Consell. Malgrat no poder assistir, EHIGE, Euskaltzaleen Topagunea, Artez Euskara Zerbitzua i IKA se sumen a la compareixença.
A Sant Sebastià (Guipúscoa) va comparèixer divendres passat un dels agents més importants del sector basc i de la comunitat educativa per a realitzar una lectura conjunta de la nova Llei d'Educació de la CAPV davant el risc de mantenir els models lingüístics. Demanen als partits polítics que deixin enrere els models lingüístics del passat i retirin el futur: “Dotant a la Llei d'Educació dels continguts i especificacions necessàries perquè sigui una garantia i una clau per a l'euskaldunización de les generacions esdevenidores, posant en el centre el model d'ensenyament generalitzat centrat en el basc i el currículum basc”.
El procés d'elaboració de la nova Llei d'Educació a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa porta dos anys i mig en marxa, arribant a la ronda final. Els membres del Consell han considerat aquest "moment crític". Va manifestar en la seva compareixença parlamentària el mes de juny passat: Que la nova Llei d'Educació necessita “precisió” per a ser “instrument de normalització i cohesió social del basc”. No obstant això, els partits polítics han subratllat que algunes de les esmenes presentades a continuació van precisament en sentit contrari. Manifesten una profunda preocupació per la reculada que suposa.
Asseguren en la compareixença que el manteniment dels models suposarà deixar “a milers d'alumnes sense euskaldunizar” en generacions futures. Perjudicant la normalització del basc i dificultant la cohesió social i la convivència. Assenyalen que el sistema de models lingüístics creat fa 40 anys és “profundament discriminatori”.
En el "moment crític" del debat, el Consell i la resta d'agents han demanat als partits polítics que “actuïn amb responsabilitat”, aportant garanties per a poder abordar adequadament els reptes que el basc i la comunitat vascoparlante tenen cara al futur.
La mirada del futur
El Consell proposa una “mirada a llarg termini” perquè d'aquí a unes dècades la societat basca sigui euskaldun i plurilingüe, és a dir, perquè les noves generacions dominin les dues llengües oficials i almenys una estrangera. Per a això, asseguren que serà necessari “innovació pedagògica”, “transmissió de la cultura basca”, “euskaldunizar l'educació no reglada i l'entorn escolar” i “dirigir més recursos als quals menys basc tenen”.
Tanmateix, saben que això no és una cosa que es pugui executar d'un dia per a un altre, sinó un procés que requerirà un “temps per a la transició”. Subratllen que es tracta d'una aposta per aprofundir en la cohesió i igualtat de la societat basca.