Cinc segons van ser suficients perquè Hego Euskal Herria quedés pràcticament incomunicada i sense electricitat. El 28 d'abril de 2025, a les 12.32, ens vam tornar a donar compte que som vulnerables i dependents. Per cert, durant aquestes llargues hores ens vam posar en la pell d'aquells que sofreixen la pobresa energètica o la bretxa digital en el seu dia a dia.

A pesar que encara no s'han esclarit les causes tècniques, els efectes de l'apagada i les deficiències que s'han posat de manifest són molt evidents. Milions de persones, llars, comerciants i indústries van sofrir greus danys econòmics. Ara que vivim més connectats que mai, som més dependents que mai, i la capacitat de les multinacionals per a satisfer les nostres necessitats és a les nostres mans.

Convé recordar que l'energia o internet són drets humans fonamentals i que, a diferència del que ocorre en l'educació o en la sanitat, lamentablement, tenim totalment interioritzat el fet de rebre aquests serveis a través d'empreses privades. Veiem necessari visibilitzar i obrir el debat sobre les competències i el funcionament de les infraestructures crítiques.

El model actual en dubte

Això no ha estat un problema puntual, sinó un error provocat per un sistema que no té un altre objectiu que maximitzar els beneficis. El fet d'anteposar el benefici econòmic a la societat i al planeta té greus conseqüències, algunes a curt termini i altres a mitjà termini.

El grup empresarial REDEIA és en l'actualitat el gestor tècnic del sistema elèctric, és a dir, el que a través de Xarxa Elèctrica decideix com i quan es distribueix l'energia. A més, REINTEL del mateix grup gestiona la xarxa de fibra òptica fosca, entre altres. La propietat pública d'aquest grup, a través d'accions, és del 20%, mentre que la resta està en mans de fons d'inversió com Amancio Ortega o BlackRock.

Per sota d'elles, tenim distribuïdors amb grans marques i campanyes publicitàries, amb diferents colors i formes conegudes, però fonamentalment jugadors de la mateixa carrera de quilowatts i gigaoctets que promouen el consum salvatge en nom del mercat lliure. Darrere d'aquest oligopoli de distribuïdors, la lògica guanyadora és la de “inversió mínim-benefici màxim”, alimentant així la xarxa hipercentralizada i mantenint sistemes febles per a evitar el col·lapse.

A més, aprofitant l'apagada, els sectors reaccionaris estan obrint un debat tan antic com contagiós per a afeblir les energies renovables i potenciar la nuclear, el gas o el carbó, entre altres temes. Per sobre del negacionismo de l'emergència climàtica existeixen dades objectives. Quan s'han produït apagades similars en altres països del món, hem de tenir en compte els passos donats en la bona direcció:

• A Austràlia del Sud, per exemple, vuit anys després de l'accident, el mix de les renovables s'ha duplicat fins a arribar al 100% en 2027.
• En l'estat de Texas només van trigar quatre anys a duplicar la capacitat i l'emmagatzematge, assumint el lideratge dels Estats Units en la implantació de les renovables.

Alternatives populars

Tenim clar que hem de construir un sistema energètic i de telecomunicacions més resilient, promovent models interconnectats, però al mateix temps més descentralitzats. Mentre des de les administracions no es garanteixi tant la infraestructura com la distribució pública, hem de crear i protegir estructures empresarials, cooperatives i xarxes comunitàries.

La col·lectivització dels recursos és l'opció que tenim avui dia perquè el poder no quedi en mans d'uns pocs i que permeti impulsar un ús responsable i sostenible. D'aquesta manera, ampliem la capacitat de decisió i intervenció i creem models organitzatius més transparents i democràtics.

Per a això, és necessari la participació i la fortalesa de la ciutadania per a analitzar críticament els serveis que utilitzem en el dia a dia i transformar els hàbits de consum. Des d'un mateix es construeix una alternativa a nivell local. Cadascun té la possibilitat de crear la xarxa basca d'energia i telecomunicacions.

Fem una crida a les institucions per a promoure mesures i polítiques actives que tinguin com a base la sobirania i la sostenibilitat per a la deshabituació. La ciutadania, els agents socials, les institucions públiques i les cooperatives hem de fer un camí conjunt per a aconseguir la transició ecosocial, construir alternatives sòlides i evitar el risc d'una nova extinció.

Igual que va succeir en les pandèmies o desastres climàtics, el 28 d'abril la solidaritat va tornar a florir als nostres carrers. Quan ens sentim vulnerables recorrem al col·lectiu per a protegir-nos, buscar solucions, compartir recursos i crear. Hauríem de prendre consciència del potencial de la comunitat i aprofitar aquesta força per a aconseguir transformacions estructurals. I tu, estàs llest per a encendre alternatives?

Erika Martínez Lizarraga, President de Goiener
Iker Garaialde Etxaburu, Director d'Izarkom