- En general, diem "interpretació" a la traducció oral simultània, que transmet directament la traducció a través de cabines i cascos, que s'utilitza molt poc però que pot ser una excel·lent eina per a garantir els drets lingüístics dels euskaldunes.
Qui no ha viscut mai, en una reunió de l'escola, en una reunió de treball... "bo, jo ho faré en castellà, perquè tots entenguin..." aquest comportament suïcida que s'amaga sota la disfressa de suposada “bona educació”. La interpretació és una excel·lent alternativa. Qui ho ha provat ho sap. I per què no s'impulsa? Per què no es fa pedagogia per ell? Per què no se subvenciona, es premia, es difon?
Suposem que ets un sindicat abertzale i que tens una actitud favorable al basc. I que vol organitzar una assemblea de treballadors, per exemple, en el Govern Basc, en Lakua, sobre les condicions laborals dels treballadors. I que li agradaria fer-ho en basc, però que hi ha treballadors que no saben basc... Bé, el Govern Basc té uns pocs intèrprets (excel·lents), també unes infraestructures i eines… bo, vostè s'ha animat i ha demanat el servei al Govern Basc, pensant que en la “era del consens” un pas a favor del basc d'un sindicat només rebrà facilitats i ajuda, i que per utilitzar el servei (públic) no li demanaran ni un cèntim (només faltava això: per fer un esforç per garantir els drets lingüístics? ). No esperes ni necessitaràs aplaudiments. Et conformes si no et posen traves o no et cobren "honoraris". Content d'això.
Un impost “normalitzador” als bascos, també en el Govern Basc!
El Govern Basc li ha respost que per a utilitzar el servei d'interpretació de la zona, s'ha de pagar, sense voler. Pagui Maco damunt
Però les suposicions la meitat corruptes, i l'altra meitat cara xamar.Zerga “normalitzadora” als bascos, fins i tot en el Govern Basc! El Govern Basc li ha respost que per a utilitzar el servei d'interpretació de la zona, s'ha de pagar, sense voler. Dit per Maco gainera.Bestela, si vols que els euskaldunes puguin expressar-se en basc amb normalitat en l'assemblea, has de passar-te per la caixa i pagar l'impost “normalitzador”: 120€ per un servei d'una hora i més del doble per dues hores, etc…
No és una ficció. Ha succeït de veritat. I aquest sindicat ha hagut de pagar al Govern Basc (“Normalització” i a la pròpia mare d'Euskaraldia i del Consell Assessor del Basc) per intentar garantir els drets lingüístics dels treballadors euskaldunes del Govern. Als quals no coneixen el Govern per dins els resultarà increïble el que han portat aquí: no donar facilitats a les persones que vulguin actuar en basca… No posar a la disposició de professionals i eines per a garantir els drets lingüístics…
La interpretació (traducció simultània) és una excel·lent eina a favor de la normalització del basc. Els qui tenen autoritat, diners, maquinària i competències (les institucions pubblicas) haurien d'elaborar un pla seriós per a impulsar la interpretació (formació d'intèrprets, instrumental, lliurament sense sobrecost a totes les associacions i institucions per a l'ús del servei…).
La situació actual és absurda, fins i tot dolorosa. Ningú està obligat a assumir el risc de celebrar una assemblea en basca. És més còmode fer-ho en bilingüe o en el format de text, en el millor dels casos, i en detriment dels euskaldunes. Però, miri, quan algú decideix utilitzar la tecnologia per a actuar amb dignitat en basca, sense calcigar els drets lingüístics de ningú, per què cal fer-li pagar aquesta aposta? No hauria de ser al revés? És així com es premia el compromís amb el basc?
El Govern Basc fa moltes campanyes a favor del basc. L'accessibilitat "" d'aquestes campanyes ens sembla, en moltes ocasions, precària. Aquí té una gran oportunitat que molts sectors poden utilitzar en l'activitat diària, una potent màquina de canvi d'hàbits lingüístics que mostra els resultats de manera directa i instantània. Si té voluntat...
Text escrit per Martin Rezola i Gerardo Luzuriaga i Jonjo Agirre.