El debat, que s'ha prolongat durant 50 anys, ha fet un primer pas el 27 de maig: Amb els vots a favor de 305 diputats i 199 en contra, s'ha aprovat la llei que permet que la persona que vol morir pugui ser assistida per la mort del seu fill. Han donat importància a les paraules i conceptes, i han utilitzat, per exemple, “l'autoadministració del producte que pot causar la mort”.

Són moltes les condicions que ha de complir qui vulgui beneficiar-se d'aquesta possibilitat. Una voluntat que la persona ha de triar “lliure i amb total claredat”, ser major d'edat i tenir la ciutadania francesa, una greu malaltia incurable i en fase avançada o terminal. La suma de tot això exigeix la prova d'un sofriment físic o psicològic que li permeti sol·licitar la prestació d'ajuda per a morir.

Per a aquells que intentin impedir la voluntat dels qui l'exerciten, la llei preveu penes de fins a dos anys de presó i multa de fins a 30.000 euros. Aquest punt també ha causat polèmica en l'assemblea.

Cures pal·liatives

La llei també té un altre apartat relacionat amb les cures pal·liatives. En essència, la llei preveu mesures per a regular tractaments d'alleujament del sofriment i millorar l'accés a aquests. Aquest apartat ha estat aprovat per unanimitat dels diputats.

La llei encara té camí per recórrer. A la tardor arribarà al Senat i després tornarà a l'Assemblea. Segons les previsions de la ministra de Sanitat, en el millor dels casos entraria en vigor en 2027.