Sempre m'ha cridat l'atenció aquest passatge de l'Evangeli de Mateo (Mt) en el qual Jesús diu a la fi: “No n'hi ha prou amb dir-me ‘Senyor, Senyor’ per a entrar en el regne de Déu”. (Mt 7.21). Tampoc sobren els insults als fariseus, anomenant-los sepultures blanquejades (23.27), o advertiendo als deixebles d'anar amb compte amb el llevat per saduzar (16:6). Les notícies inacceptables que m'han arribat aquests últims dies des de la Diòcesi de Sant Sebastià m'han portat aquestes frases al capdavant, i crec que és necessari portar aquí uns apunts curts.

Monsenyor José Ignacio Munilla ha estat en el centre de les crítiques des que va abordar el lideratge de la diòcesi guipuscoana, dins i fora de l'Església basca. Ha estat considerat com a representant de l'arrel més conservadora del catolicisme i rebutjat per Don Joan Kruz Mendizabal, nomenat vicari general per ell, que al costat d'altres cent sacerdots van sol·licitar la destitució del bisbe. Mendizabal, sepultura blanquejada, considerada pels mitjans com a “sector vascófilo” i membre del progra, a qui fa uns anys “va tocar malament” a més d'un jove; a qui va mentir al País Basc dient que no coneixia “casos de pederàstia” (Punt, desembre 2016), i per boca de les seves pròpies víctimes, perquè no era estimada com els altres sacerdots (Berria, 2017/01). La pedra descartada pels constructors s'ha convertit en un element clau (Sal 118:22): És un “conservador” el que ha escoltat de primera mà i ha denunciat públicament els testimoniatges de les víctimes, i el progre, separat del seu càrrec i sotmès a la mirada.

Amb tot això, em sembla un bon moment per a portar el missatge cristià més important: “Mestressa al Senyor de tot cor (Dt 6:5) i al proïsme com a tu mateix” (Lb 19.18). Llavors comprendrem que no tot és or i que, com fa 2.000 anys, estem entre falsos profetes. I a Guipúscoa com les ovelles sense pastor (Mt 9.36).

Aitor Gaztainaga Zumeta

Professor de Comunicació Política i Institucional (UPV)