argia.eus
INPRIMATU
El Consell considera "imprescindible" el salt a l'educació per a normalitzar i revitalitzar el basc
  • Recalca que encara que la situació del basc en l'educació és diferent en els tres àmbits administratius que separen Euskal Herria, és necessari introduir canvis en tots ells.
Irati Irazusta Jauregi 2023ko irailaren 06a
Hezkuntzak \"euskara gehiago\" behar duela aldarrikatu du Kontseiluak. (Argazkia: Kontseilua)

El Consell ha analitzat la situació del basc en l'educació al País Basc i ha proposat "fer un salt a favor de la normalització i la revitalització del basc". Recalca que encara que la situació és diferent en els tres àmbits administratius separats per territoris, en tots ells cal fer canvis.

En el cas d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, on es planteja el projecte de Llei d'Educació de la CAPV, el Consell es mostra preocupat. Considera oportú que algunes de les modificacions proposades en el projecte de llei remès pel Govern Basc al Parlament, com la concreció en B2 del perfil de sortida basca i castellà dels alumnes, o la necessitat que cada centre educatiu completi el projecte lingüístic. No obstant això, encara que els objectius són "concrets", es considera que el camí cap a ells és "absolutament difús". Per això ha demanat matisacions, perquè la llei "tingui més basca", i sobretot perquè "els que menys basca tenen tinguin més".

Afegeix més elements que l'alumnat ha de tenir com a via d'adquisició del basc: "un model generalitzat i inclusiu en el qual el basc sigui llengua vehicular i vehicular, el desenvolupament complet en basc del currículum basc i de l'educació no reglada centrada en la cultura basca".

Navarra: majoria sense relació amb el basc

A Navarra, per contra, l'any passat el 63% dels alumnes de l'ensenyament obligatori no va rebre el basc a l'escola, ja que estaven matriculats en el model G. Els que dominaven el basc com a llengua principal de l'escola, és a dir, els que van aprendre en el model D, van ser un 24%. En Educació Infantil també és majoritària la no recepció del basc: En el curs 2023-2024, el 52% dels matriculats en el model G, el 18% en el model A i el 30% en el model D.

El Consell està preocupat per aquestes dades, ja que "el model D porta anys sense poder superar aquesta barrera que s'acosta al 30%". Creu que darrere hi ha diverses raons. D'una banda, la potenciació i promoció dels models PAI per part del Govern. En aquests models, a més del castellà, s'ofereix l'anglès o altres llengües estrangeres com a llengua vehicular. "En conseqüència, molts pares que abans recorrien al model D per a oferir als seus fills un suplement més enllà de l'ensenyament habitual, han recorregut als PAIs i han optat per altres llengües com a via d'administració d'aquest suplement".

Assenyala que també és una de les raons per a no "rebre" als migrants des del punt de vista del basc, ja que s'impulsa als alumnes provinents d'altres països a models sense basc.

La zonificació de Navarra també ha estat qüestionada pel Consell. De fet, segons l'oficialitat del basc, la situació de la llengua en l'un o l'altre territori varia molt. En les denominades "zones euskaldunes", la majoria dels alumnes i alumnes estudien en el model D, mentre que en la "zona no vascófona" és minoritària. "La zonificació i les normes i barreres establertes a través d'ella han reforçat la predisposició sociolingüística i han generat realitats cada vegada més allunyades entre si".

Per això, el Consell proposa dues mesures urgents per a Navarra: Posar en marxa polítiques de promoció del model D i oferir el basc a tots els nens i nenes que s'escolaritzen a Navarra.

En Iparralde, la falta d'oficialitat dificulta

El nombre de persones que no reben basca a l'escola és encara major en Iparralde, 57%. En els primers cursos, el basc serà la llengua vehicular predominant del 15%. En secundària, per contra, el percentatge de persones que es relacionen amb el basc serà del 21% (entre el model d'immersió, tant bilingüe com amb coneixements de basc).

La falta d'oficialitat ha estat qualificada pel Consell com un gran problema per a avançar en els models en basc, ja que això implica que "l'ensenyament en basc ha d'estar sotmesa a governs i decisions puntuals". Mostra d'això és la necessitat de fer el baix en francès i reivindica el dret a fer-lo en basc. A més, insisteix que cal superar molts obstacles perquè el basc sigui l'idioma majoritari en la xarxa pública i demanar que s'eliminin.