Helena Taberna és guionista, directora i productora de cinema. Amb set llargmetratges estrenats en sales, destaca la trajectòria d'Helena Taberna per la coherència dels seus projectes i el seu estil cinematogràfic personal. La seva filmografia ha comptat amb el suport del públic i de la crítica, i des dels seus inicis ha rebut nombrosos premis internacionals. Temes socials de gran rellevància són el teló de fons de les seves pel·lícules. Temes que ens colpegen i ens emocionen, creant complicitat i fent reflexionar al públic de diferents països i cultures.

A mitjan dècada de 1990 va començar a escriure, dirigir i produir curtmetratges, tant de ficció com documental, entre altres, 87 cartes d'amor (1992), Alsasua 1936 (1994) i Nerabe (1996). El seu primer llargmetratge, Yoyes (2000), sobre el conflicte basc i protagonitzat per Ana Torrent, va tenir una gran repercussió entre la crítica i el públic, i va obtenir nombrosos premis.

Després, Helena va estrenar Estrangeres (2003), un fenomen migratori basat en La bona nova (2008), sobre memòria històrica i Guerra Civil; Nagore (2010), una reflexió sobre la violència de gènere; Penya-segat (2016), que aprofundeix en l'univers de les sectes; Encallats (2019), sobre la situació actual dels refugiats; i Nosaltres (2025), sobre l'amor.

El premi és una rèplica del monòlit Oroimen –Memòria, en memòria de totes les víctimes de l'artista basc Aitor Mendizabal.

Premio Festival de Cinema i Drets Humans

En 2007 es va concedir per primera vegada el Premi Festival de Cinema i Drets Humans, que reconeix la labor i el compromís de les persones que treballen al cinema en favor dels drets humans. El guardó va recaure en Pilar Bardem, per la seva trajectòria en la defensa dels drets humans, la democràcia i la pau, i per la seva solidaritat i treball a favor de les causes i col·lectius més vulnerables. Elias Kerejeta, Iciar Bollain, Montxo Armendariz han estat uns altres dels premiats.