argia.eus
INPRIMATU
Falçs de pedra, martells de bronze
Imanol Satrustegi Andrés 2025eko maiatzaren 14a
Sorginaren txabolako trikuharria, Bilarren (Araba). Wikimedia. Josu / CC BY-SA 4.0

Últimament he gaudit d'un llibre. En molt poc temps la vaig llegir dues vegades, la primera per pura alegria i la segona per un llapis. El treball de l'arqueòleg espanyol Rodrigo Villalobos, Falçs de pedra, martells de bronze, té com a objectiu indagar en la societat prehistòrica per a respondre a les mateixes preguntes que Friedrich Engels es va fer a si mateix en el seu moment. Hi havia lluita de classes en la prehistòria? Quan van sorgir les desigualtats socials i la propietat privada? Va existir alguna vegada el “comunisme original”? Quan van començar les desigualtats entre homes i dones?

La conclusió no és clara i cal fugir de les simplificacions. Les societats prehistòriques no eren el pacífic jardí d'Edén, ni el caos dels homes salvatges i ignorants; ni el “bon salvatge” de Rousseau, ni el “home llop per a l'home” d'Hobbes. Les societats preestatals van ser bastant complexes i es podien trobar models variats en diferents èpoques i latituds; igualitàries i estratificades, patriarcals i no discriminatòries de gènere, pacífiques i guerreres.

Existeix el costum de pensar que el desenvolupament d'aquestes societats pre-estatals es va produir de manera teleològica, és a dir, de la més simple a la més complexa, de l'economia extensiva a la intensiva i, per tant, de la més igualitària a la més escalonada. Però les societats igualitàries no sempre són el punt de partida i les societats escalonades no són necessàriament el punt de partida, ja que també s'han trobat jaciments de l'Edat dels Metalls amb indicis uniformistes. En general, els investigadors han arribat a la conclusió que les societats igualitàries disposaven de mecanismes culturals que dificultaven la creació d'escalonaments socials, com ara rumors contra l'arrogància o l'ambició, rituals de banquets i regals que pretenien redistribuir l'opinió contrària a la meritocràcia o l'excedent de producció.

En el llibre l'autor explica també que la creació de l'Estat gairebé sempre es vincula a la creació d'una elit aristocràtica i de la propietat privada. En les diferents cultures prehistòriques s'ha pogut comprovar que a mesura que l'economia s'intensificava i el benefici econòmic augmentava, es van crear dues classes: la majoria que feia treball físic i la minoria aristocràtica que no treballava. Aquesta aristocràcia degué començar a apropiar-se del benefici per mitjà dels tributs i utilitzava aquests mitjans per a marcar i mantenir el seu estatus. Així, finançaven peces o adorns de luxe, ritus i creences col·lectives que justificaven l'ordre social (temples, ofrenes als déus, enterraments …) i les forces armades especialitzades que s'encarregaven de recollir el tribut i de reprimir les resistències. Així havia de néixer l'Estat, en benefici d'aquesta aristocràcia. Així mateix, els estudis indiquen que, a major graduació social, major desigualtat de gènere es donava en la majoria de les ocasions, encara que aquesta correlació no sempre és automàtica.

El llibre de Villalobos tracta de demostrar a través de les petjades materials i l'etnografia que es pot demostrar com van sorgir les desigualtats entre l'Estat o els homes i com ha estat tot el procés per a arribar a aquestes conclusions. Per això, es tracta d'una síntesi excel·lent sobre el mètode arqueològic i històric, ja que explica els debats científics d'una manera molt comprensible, alguna cosa que no és habitual entre els acadèmics.