argia.eus
INPRIMATU
  •   Els guàrdies civils diuen que no va haver-hi violència per part dels quals van protestar   En la segona vista oral han declarat els 11 guàrdies civils que van estar en la zona d'obres d'Aroztegi, la majoria d'ells convocats per la fiscalia. I comparant-ho amb el d'ahir, tot ha anat ràpid i s'ha fet molt més tranquil. Si cal destacar alguna cosa en el testimoniatge de tots ells és que els que protestaven es posaven davant de les màquines, però sense postures violentes.   La sessió d'avui ha estat molt diferent de la d'ahir https://www.argia.eus/albistea/akusazioek-izen-bat-nabarmendu-dute-lehen-saioan-garbine-elizegi. La d'aquest dilluns va ser dura per als acusats, especialment per a Garbiñe Elizegi, ja que les acusacions més concretes eren en contra d'aquesta última, sobretot les reiterades. Les cites dels altres acusats no es van poder sentir, i molt menys en el que es referia a res concret. Doncs avui, menys encara. Quant a les dates, els guàrdies civils han actuat amb molt pocs detalls i la identificació de les persones, en la immensa majoria dels casos, ha estat mitjançant fotos, vídeos i altres testimoniatges. A l'abril de 2021 es comentava que acudien amb freqüència a les obres, però sense saber quan, i algú comentava que “van ser allí durant mesos”. En les seves preguntes, el fiscal ha intentat subratllar si van veure mal, sabotatge, insults o violència, i sí, alguns dels guàrdies civils han dit que van veure les màquines danyades, que alguns treballadors els havien dit que els havien insultat, però que en cap cas van veure ús de la violència per part dels participants en les protestes, i que en diverses ocasions, encara que havia costat treball, van aconseguir fugir abans de conversar amb ells. Cap d'ells ha dit haver vist violència. Més que de la Fiscalia, en diverses ocasions semblaven testimonis de la defensa. El grup criminal com a objectiu Aquest periodista, que no té cap costum d'estar en els tribunals, es mostra sorprès per l'actitud de la fiscalia i li pregunta de seguida: “Llavors, quin sentit té la fiscalia de cridar a tants guàrdies civils si aquests no concreten gairebé res i confirmen que no han vist constantment la violència?”. Perquè és difícil d'entendre, però almenys cal assenyalar una hipòtesi: no ha aconseguit cap prova respecte als acusats, no ha aconseguit vincular l'únic delicte que s'ha produït en les obres d'Aroztegi amb els acusats... però sí que vol demostrar que era un grup organitzat per a demostrar una de les acusacions: l'existència d'un grup criminal. Les preguntes de la Fiscalia i de l'acusació semblen haver estat fetes principalment per a demostrar-ho: “Algú donava ordres en el grup?”, “tu creus que estaven organitzades?”, “el camp de les obres era molt gran?”, “les entrades estaven controlades?”, “treballaven en grups?”... i en cap moment s'ha preguntat, ni ahir ni avui, si els acusats van poder cometre l'un o l'altre delicte. No es pot lligar, però sí que crear un ambient general. Segons sembla fins ara, les qüestions més concretes que hi ha contra les acusacions són que Garbiñe Elizegi els va dir que no parlessin als que protestaven, que no diguessin res, però, per descomptat, això pot ser més per a evitar la confrontació entre treballadors i activistes, o per moltes altres raons. El dijous s'escoltaran les veus dels acusats i serà llavors quan es revelin els comptes de l'acusació. Sentides les acusacions, no obstant això, avui també han anat en l'adreça: si no aconsegueixen condemnar als acusats, almenys aconsegueixen demostrar que és un grup criminal. Però quin era aquest grup? Qui ho componien? Això també és molt difícil de demostrar, però estan recollint material. Recollir i recollir. Després de la fusteria, l'associació a la qual pertany ha estat col·locada en primera línia d'acusació, com si es tractés de sol·licitar la paralització d'un projecte quan l'associació està registrada pel NIF com a associació legal, o com si fos delicte ser president d'aquesta. Tot demostrarà: Elizegi, ex alcalde, va ser president de l'associació, va aparèixer en diverses ocasions en obres i mitjans de comunicació i va donar suposades “ordres” que fos ell qui dirigís l'organització criminal. El primer guàrdia civil que ha declarat avui ha parlat del que va veure en les seves obres el primer dia de la seva vida: “La gent estava asseguda enfront d'una excavadora i així no els deixaven treballar als treballadors (...), però no els van insultar. Era una actitud pacífica (...) El treballador tenia por de baixar de la màquina, al final les protestes es van allunyar i el treballador va marxar”. Guàrdia civil: “Vam estar mesos en Lekaroz (...) Jo no vaig veure gent sobre els blaus de les màquines, això sí, les màquines tenien adhesius. També vaig veure màquines danyades”. Un guàrdia civil del lloc d'Oronoz-Mugairi: “Jo no m'identificé, però una vegada vaig veure a la ex alcaldessa d'Elizondo; jo no la coneixia, però els meus companys em van dir que era ella (...) Aconseguim la retirada sense utilitzar la violència”. Un altre guàrdia civil, procedent de la unitat de reserva de Pamplona, assenyala que va treballar almenys tres vegades: “Vaig veure a 50-100 persones, primer assegudes en el sòl, després van acampar el cap de setmana”. Diu que van cridar i van insultar, però no recorda què, “i es van posar davant de les màquines”. El 20 d'abril els veïns van dificultar les obres d'un rierol i segons el guàrdia civil que va marxar d'Elizondo, “estaven asseguts, en actitud passiva, cantaven alguna cosa que era broma o ridícul, alguna cosa sobre un gos, una cançó per a nens [Pintto-pintto el nostre gos...], no en persona, però ho feien per a insultar-nos”. Un altre agent del lloc d'Etxalar: “Expliqui'ns el que vesteix”, li ha preguntat el fiscal. “Hi havia unes 20 persones assegudes enfront de les màquines i els treballadors ens van dir que no podien treballar. També hi havia càmeres de televisió, de Veu, que també identifiquem, ja que van gravar als agents i van entrar sense permís en la zona. Finalment, els que protestaven van ser (...) 200, o un altre grup va parar una altra màquina i l'ex alcalde els donava instruccions”. Poc després la defensa li va preguntar si el que feia de cap parlava en basc o castellà, i aquí es va entrellaçar el guàrdia civil: els protestants també parlaven en basc a vegades als guàrdies civils, el líder donava les ordres en basca, però a vegades es va dirigir també en castellà als membres del grup... Un darrere l'altre, els testimoniatges de tots els guàrdies civils han estat d'aquesta naturalesa. Demà, dimecres 20, declararan els policies forals a petició de la Fiscalia i com a testimonis de la defensa seran l'ex alcalde de Lekaroz Ernesto Prat, l'ex alcalde del Baztan Joseba Otondo i periodistes de mitjans de comunicació.

Xabier Letona Biteri @xletona 2025eko maiatzaren 20a
Aroztegiako Elkartasun Komitekoek gaur ere auzitegiaren aurrean egon dira auzipetuei elkartasuna erakusteko. X. Letona / ARGIA CC BY-SA