Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un veritable poble d'acolliment. Perquè una vegada més s'han activat els llenguatges incendiaris que promouen clixés obsolets o estereotips que generen por. De fet, al març rebem en les nostres bústies dos pamflets que alimenten el discurs de l'odi als racistes i xenòfobs.

D'una banda, l'Associació Babes Llaurava/Zazpi Lloa va convocar als veïns dels barris d'Arantzabela, Aranbizkarra, Arana, Judimendi i Saint Lucia a una reunió. L'objectiu de les assemblees era votar l'ús de l'edifici d'Arana, seu geriàtrica o centre d'acolliment internacional, on s'oposaven aquestes dues opcions, manipulades de manera artificial i deliberada. Alguns assistents a les reunions han utilitzat missatges xenòfobs i racistes, com "Arana per als alabesos", que ens recorden el lema "Espanya per als espanyols" que utilitzen determinades forces polítiques reaccionàries. I han comparegut en representació dels sindicats, de tots els barris de Vitòria-Gasteiz i dels Ongi Etorri Errefuxiatuak per a donar credibilitat al debat estèril.

Per part seva, el Partit Popular, després de rebutjar la moció presentada per tots els grups polítics en el ple del 21 de març per a paralitzar el centre de refugiats, va tornar a posar en marxa la maquinària. Per a ampliar el discurs de la por, per a parlar del macrocentre o dels serveis públics que estan a punt de desbordar-se... Amb un únic objectiu: utilitzar el tema de la migració per a obtenir beneficis electorals, com va fer en 2014 l'exalcalde de Vitòria-Gasteiz Javier Maroto amb les declaracions sobre la comunitat magrebina.

Instem els partits i representants polítics a no embarrar el debat per a buscar vots i a no crear discursos alarmistes per a espantar a la població utilitzant el macrocentre qualificatiu. No usen les mateixes paraules per a referir-se a la seu de 298 llits que el Baskonia-Alabès pretén obrir aquest mateix any.

A l'hora de parlar dels models d'acolliment, demanem honestedat a tots els agents socials, sindicals i polítics, sabent que el model d'acolliment en la CAPV compta amb centres amb una capacitat de 80-100 places, com és el cas d'Oñati (11.537 habitants), i que s'ha integrat en la realitat quotidiana d'un poble lliure de conflictes. No serem nosaltres els defensors del model d'acolliment que promou l'Estat espanyol. Tampoc podem defensar un "model basc d'acolliment" que no existeix. Però això no impedeix que ens fixem en el veritable problema: la necessitat d'acolliment de moltes persones que fugen de les seves llars per les guerres, l'espoli, el canvi climàtic, etc. Atès que les institucions no fan propostes, hem de donar el millor acolliment a aquestes persones.

Fem una crida a mantenir la capacitat d'acolliment i convivència que durant tots aquests anys han demostrat els barris d'Arantzabela, Aranbizkarra, Arana, Judimendi i Saint Lucia, tal com demostra la nomenclatura d'alguns carrers: Andalusia, Extremadura, Aragó,... Els demanem que no deixin retreure la seva pertinença a un barri racista o xenòfob.

Per tot això, considerem urgent dissenyar i posar en marxa un projecte d'intervenció comunitària i de convivència. Que tingui en compte les necessitats de la població dels barris d'acolliment i eviti conflictes entre residents i nouvinguts, i persones que requereixin cuidats de llarga durada i protecció internacional.

Tots estem d'acord que les nostres persones majors i dependents necessiten una cura pública de qualitat. Anirem de bracet dels qui plantegen que hi ha persones que necessiten la nostra protecció internacional i que les institucions competents han de posar els recursos materials i humans perquè tota vida valgui la pena viure.