Berta Càceres, activista indígena, ecologista i feminista, va ser assassinada en el seu domicili de L'Esperança (Hondures) el 3 de març de 2016. En l'assassinat també va resultar ferit l'activista ecologista mexicà Gustavo Castro, que es trobava al seu costat. Han passat dos anys i mig des que es va iniciar el judici, que en principi es prolongarà per espai d'un mes, el dilluns 17 de setembre.

La COPINH (Consell Ciutadà d'Hondures i Consell Cívic dels Indígenes) ha denunciat que els vuit individus processats són els autors materials de l'assassinat, que van dur a terme la seva tasca de matar a Càceres. Però segons subratllen, els autors intel·lectuals, que van ser els que van articular el pla per a assassinar a Càceres, no apareixen entre els imputats. Critiquen que això 'fa invisible' el caràcter polític de l'assassinat d'una jove assassinada a tirs.

“A part del mínim obligatori, el jurat no ha acceptat res”, ha declarat Luis Díaz-Terán, amic de Càceres, al Salt. Díaz-Terán explica que estem davant un procés en el qual el sospitós propietari de l'empresa DESA no accepta ser interrogat i que s'ha equivocat des del principi. Diu que aconseguiran "castigar com a màxim el sicari i a un altre". Però els sicaris, tal com han subratllat els membres de la COPINH, no són els autors intel·lectuals de l'assassinat.

En l'entrevista es recull l'existència de diversos indicis que apunten al fet que l'empresa DESA està darrere de la mort de Càceres. Mesos abans de la mort de Berta Càceres, al desembre de 2015, dos sicaris van ser detinguts en un control policial situat en la carretera que condueix a l'Esperança. Un d'ells acabava de sortir de la presó després d'abonar la fiança que li havia fet l'empresa DESA. Els policies van trobar les armes en el cotxe dels tres turistes i les van portar a la comissaria de Policia. Els advocats de Desa van comparèixer en defensa dels mateixos i, juntament amb el pagament de la fiança, els tres van quedar en llibertat amb les seves armes. Un membre de la policia va informar els membres de la COPINH sobre el succés i, segons les declaracions dels sicaris, va informar que DESA els havia contractat “amb ordre d'assassinar als membres del consell”.

Qui està darrere de l'empresa DESA

Segons explica Díaz-Terán, darrere de l'empresa DESA en l'àmbit del Desenvolupament Energètic està la família Atalía Zablah. Els seus membres són bancs, empreses constructores i amos de les mines de Centreamèrica, i les cinc famílies hondurenyes controlen tot. “Gent amb un poder econòmic increïble”, segons Díaz-Terán. Després del cop d'estat de 2009, es va atorgar el 45% de les terres hondurenyes, gairebé íntegrament zones indígenes amb recursos naturals. Díaz-Terán explica que es va tractar d'un “assumpte organitzat per grups de poder econòmic” en el si d'empreses dedicades principalment a l'explotació de recursos naturals, i afegeix que aquestes famílies sempre han “funcionat a través de la bala”.

L'empresa DESA és l'encarregada de les obres de construcció de la presa que es trobava en la baralla de Berta Càceres.