El 30 d'agost de 2017 militants d'esquerres i abertzales, sindicalistes i activistes socials i culturals van entrar en el Pazo de Meiras i van desplegar dues grans pancartes en les quals es demanava la devolució al poble d'aquest llegat robat pel dictador Franco.

Es tracta d'un acte pacífic que es va produir després de la indentificación de la Guàrdia Civil i sense complicacions de la retirada del lloc. Ara, el net de Franco, José Cristóbal Martínez-Bordiu Franco, i la fundació filofascista que porta el nom del dictador, han denunciat a 19 persones a penes d'entre 3 i 13 anys de presó que en total podrien condemnar a 247 anys de presó, entre altres delictes, per violació de domicili, "odi" i "violència".

La plataforma 19 de Meiras, franquisme mai mais ha posat en marxa una campanya de solidaritat amb les persones denunciades i han difós un manifest per a aconseguir adhesions en nombrosos idiomes, entre ells el basc. Segons el parer de la plataforma, es tracta d'una "barbaritat" des del punt de vista jurídic i polític: "Una vegada més, ens trobem davant un intent de criminalitzar els drets democràtics i la llibertat d'expressió", sostenen els signants del manifest.

Encara més greu li sembla a la plataforma, en entendre que es tracta de "la família d'un dictador que aprofita la presa de la guerra" i d'una fundació que fa apologia del feixisme. Considera que la fundació no hauria de ser legal.

L'eurodiputada del BNG, Ana Miranda, va parlar el passat 12 de juny en veu alta en el Parlament Europeu sobre aquesta qüestió, la iniciativa judicial contra 19 persones, entre les quals hi ha molts membres del BNG:

@anamirandapaz "A Fundació Franco, que fai apoloxía do feixisme, denúncia ás #19deMeirás per delicte d'odi. É o món ao revés". #FranquismoCoches Máis pic.twitter.com/m9kvnzoyy3

— 19 de Meirás (@19demeiras) 12 de juny de 2018