argia.eus
INPRIMATU
Tretze raons per a lluitar contra les energies renovables
Aitziber Sarobe @naturkon Alberto Frí­as 2023ko uztailaren 14a

El moviment ecologista basc porta dècades demandant un pla d'energies renovables que garanteixi el control públic del sistema energètic, que redueixi el consum energètic, que augmenti l'eficiència, que es descentralitzi i que, amb el lideratge de les institucions locals, garanteixi el control públic del sistema energètic. Per a la nostra sorpresa, tarda i mal, ara s'ha fet públic el document inicial del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables d'Euskadi (PTS).

L'objectiu d'aquest article és explicar per què estem en contra d'aquest PTS els qui tradicionalment hem apostat per les energies renovables. Aprofitem l'ocasió per a traslladar les nostres raons als grups i organismes públics interessats perquè puguin al·legar al SPEE-PTES.

1. En la nostra Comunitat Autònoma, que triplica la densitat de la població europea (302 habitants/km²), el 38% de l'aportació del teixit productiu intensiu en energia al Producte Interior Brut es deu a la indústria i a la construcció (0,8% per al sector primari). El fort increment del procés de metrópolización i rebliment previst en l'SPEE-PTS suposaria la pèrdua del sentit de vida, cultural i paisatgístic de les muntanyes i valls.

2. El PTS de Conservació no és compatible amb espais naturals protegits ni amb espècies protegides. En particular, la Llei 9/2021, de 25 de novembre, de Conservació del Patrimoni Natural i les Ordres Forals sobre plans de gestió d'ocells necròfags.

3. Aquest PTS és incompatible amb el Decret 128/2019, de 30 de juliol, pel qual s'aproven definitivament les Directrius d'Ordenació del Territori del País Basc. En aquest decret, que recull una nova visió del paisatge, es recull que “tant en els paisatges excel·lents com en els paisatges quotidians amb necessitats organitzatives, el patrimoni (cultural i natural) és un recurs a protegir i, en aquest sentit, la seva gestió sostenible és fonamental”. La priorització del PEEB-PTS sobre els Plans Territorials Parcials ha deixat en fallida a aquests últims.

4t. El PTS dels EUA és incompatible amb la sobirania alimentària, amb el medi rural i amb el PTS Agroforestal, ja que els únics sòls que s'exclouen de l'ocupació són els declarats especials de valor (propis).

5. En nom de la suposada “transició energètica” es pretén sacrificar el recurs més valuós, el més escàs i el/els no renovable: el territori. El desenvolupament d'aquest PTS suposarà una deterioració greu dels indicadors ambientals associats a l'artificialización del sòl.

6. Els únics “espais exempts” del PERI són els espais protegits en la Xarxa Natura 2000 i les zones d'horta pròximes a cada nucli urbà. En la resta dels casos es possibilita la construcció d'infraestructures, per la qual cosa es renuncia a la funció correctora que ha d'establir l'ordenació territorial.

7. Aquest PTS no respecta la citada Llei 9/2021 referent a “infraestructures verdes” i corredors ecològics. Tal com es recull en la llei, aquests elements “amb l'objectiu de millorar la coherència i la connectivitat ecològica” compliran una funció prioritària, entre altres, les zones de muntanya, “siguin espais protegits o no”.

8. Les directrius sobre el paisatge recollides en aquest PTS menyspreen la referencialidad del paisatge en la construcció de la nostra identitat com a objecte simbòlic que posseeix una de les majors capacitats per a construir un sentiment d'identitat. El nostre caràcter popular arrelat en el muntanyisme no ha estat avaluat ni respectat.

9. L'emergència climàtica no justifica ni ha d'evitar ni dificultar la pèrdua de biodiversitat. Mesures com el control públic de l'energia no contemplades en aquest PTS serien molt més eficaços per a no superar la capacitat del territori per a assumir la biodiversitat.

10. La preceptiva Avaluació Ambiental Estratègica d'aquest PTS contempla únicament les infraestructures de generació, sense previsió d'accessos energètics ni línies d'avaluació. Això ha distorsionat l'abast i els objectius de l'avaluació ambiental.

11. En aquest PTS, tots els escenaris de dades de demanda energètica preveuen mantenir la despesa energètica, si bé el PTS d'Energia reconeix els límits d'electrificació. Al costat de l'estalvi energètic, la necessària qualificació i transformació del teixit productiu són les línies d'actuació a desenvolupar de manera imprescindible.

12. La creació d'una “cultura de la participació” que impliqui un major nombre d'agents socials en els processos de planificació territorial xoca amb el rebuig a la sol·licitud de paralització del procediment de tramitació d'aquest PTS fins a la constitució dels nous governs dels Ajuntaments i de les Diputacions Forals, havent-se sostret el dret de participació a les entitats locals.

13. La disposició transitòria estableix que les infraestructures en tramitació no es veuen afectades pel present PTES. En aquest sentit, és paradigmàtic el cas dels projectes que s'estan desenvolupant fora dels espais proposats en el PTES.

En conseqüència, sol·licitem la paralització de tots els projectes anteriors a l'entrada en vigor del PTES.

Alberto Frias (President de la Terra), Vitòria

Aitziber Sarobe Egiguren (conservacionista de la naturalesa), Zarautz