argia.eus
INPRIMATU
El 97% dels empleats domèstics residents en Bizkaia no cobra el salari mínim
  • El servei d'assessorament als empleats d'ELA ha presentat en roda de premsa del dimecres les estadístiques sobre les condicions de treball dels 738 empleats que han acudit a ell en 2022. Segons les dades, la majoria del personal intern treballa en condicions il·legals i la situació del personal extern és millor.
Leire Rodriguez Garmendia @leirero_22 2023ko otsailaren 23a

L'Associació d'Empleats de Llar de Bizkaia (ATH en castellà, ELA en basca) ha ofert una roda de premsa el dimecres a Bilbao per a donar a conèixer les estadístiques sobre les condicions laborals dels 738 treballadors que van acudir al seu assessorament en 2022. Segons ELA, el 97,2% dels empleats de llar d'entre setmana no cobra el salari mínim legal. En aquest grup, la majoria són dones migrades, de les quals el 29,5% es troben en situació administrativa irregular.

Segons les dades de l'Associació, la majoria del personal intern treballa en condicions il·legals de jornada i descans: "Se'ls imposa unes condicions molt allunyades i es troben en pitjor situació que les regulars". El 72,57% dels treballadors de la setmana treballen més de les 60 hores previstes en la Llei d'Ocupació. A més, el 21,88% no té llibertat per als seus comptes i el 27,4% no descansa a la setmana. A més, l'associació afegeix que gairebé el 39% no descansa de nit, ja que atenen persones en situació de dependència.

Quant als salaris, segons l'associació, la quantia de les retribucions no es correspon amb el salari mínim: "L'abús salarial és molt major en els treballadors sense papers". Cal destacar que el 59% dels empleats domèstics residents gana menys de 1.200 euros al mes i el 19,3% no aconsegueix els 901 euros.

Encara que gairebé tots els interns en situació regular estan donats d'alta en la Seguretat Social, ELA ha denunciat que tenen dificultats per a sol·licitar el cobrament de les baixes. En aquest cas la baixa no la tramita el metge com en la resta de sectors. Per a això necessiten accés a recursos informàtics, han de seguir pautes "incomprensibles" sense la col·laboració del personal de la Seguretat Social.

El perfil del personal extern és diferent. La cobertura de la Seguretat Social augmenta anualment i el 79,09% es troba a temps parcial. A més, la quantitat sense paper és inferior a la dels residents, amb un 12,9%. El 55% treballa menys de vint hores setmanals i el 29% no aconsegueix el salari mínim de les hores treballades.

"Lentitud" del jutjat

Els empleats domèstics són el sector laboral més perjudicat, ja que la resposta dels jutjats socials és "molt lenta", segons ha informat ELA. En Bizkaia, els acomiadaments triguen una mitjana de tres mesos a citar per al judici. "Si el que es demana és una indemnització per cessament de sou o treball, per defunció de l'ocupador o per ingrés en residència, és fàcil rebre la trucada per un any", afegeix.

L'associació diu que estan obligats a negociar la baixa sense presentació de desocupació i amb la "gran dificultat per a provar les condicions reals" que estan treballant, sense esperar un judici que arribarà "molt tard i amb resultats dubtosos" i amb la "falta de proves" dels qui treballen en l'àmbit privat.

A més, afegeix que la sol·licitud de baixes per malaltia, accident i maternitat per via electrònica és un "gran obstacle", ja que molts treballadors no disposen de mitjans informàtics. Diu que abans de la pandèmia es podia accedir personalment a les oficines de la Seguretat Social per a sol·licitar informació i rebre assistència.