El que trobem d'un costat per a un altre i en tots els llocs és la pressió i el conflicte sobre la terra. L'agronegocio i el xoc entre les comunitats rurals. També és així a la província argentina de Santiago de l'Estero. Allí va néixer en 1994 el MoCaSE (Moviment Pagès de Santiago de l'Estero), un projecte de defensa de les seves terres i territoris per part dels agricultors locals. Actualment és referent en lluites pageses, és membre actiu del MNCI (Moviment Nacional Pagès Indígena), CLOC (Coordinadora Llatinoamericana d'Organitzacions del Camp) i La Via Pagesa.
La comunitat indígena Iaku Cachi va decidir en 2015 defensar les terres que l'empresari Orlando Canido volia arrabassar-li. Sota Profund és una parcel·la de 4.000 hectàrees que se situa en la comunitat i encara que en el seu moment van produir cotó, en aquest moment la plantació de soia es troba en una zona plagada de rri i infinits. Es van reunir vuit famílies i van construir cases de resistència, un lloc de reunió col·lectiu i seles; i van començar a participar en MoCaSE.
2016 va ser l'any més dur. Com ens va comptar Fabián, que va acudir al Judici Popular per les Vides Sostenibles al País Basc, van rebre violència de tota mena. Van cremar les seves cases, van assassinar als seus animals, van contaminar el toll... I van ser assetjats durant tres mesos per una quadrilla de pinxos a sou de Canido. També van ser tirotejats un dia –afortunadament sol va haver-hi un ferit–.
No obstant això, allí van romandre, van reconstruir les seves cases i van continuar treballant amb els animals.
En aquest moment la comunitat compta amb vaques, porcs i cabres comunitàries en estable comunitari. Estan bastant tranquils i a l'espera del judici, però esperen... perquè ells han viscut en aquestes terres de generació en generació. Una llei argentina diu que si has viscut 20 anys en una terra, encara que sigui sense títol, és teva. Però gràcies a una aliança entre advocats, jutges, buròcrates i empresaris, aquestes terres comunitàries es venen i es compren. I cada vegada que es venen, el “nou propietari” genera problemes.
Formació per a sobreviure
En aquesta resistència es troben moltes comunitats i famílies a Santiago de l'Estero. Però també en la resiliència. La formació és l'arma més poderosa per a això, segons el moviment, i per això fa anys que es va crear l'Escola Agroecològica. Cursen estudis de secundària de tres anys, una setmana al mes; i encara que no tenen títol oficial, molts joves del moviment han estudiat aquí.
En els últims anys s'ha constituït l'Unicam Suri (Universitat Agrícola). És un espai en procés de construcció, un centre de formació des del primer dia: s'ha creat una comunitat –en aquest moment viuen al voltant de 50 persones de manera ininterrompuda– i acullen a voluntaris. En aquest experiment comunitari hi ha grups de treball tant per a la producció (producció, construcció...) com per a la reproducció (neteja, fusta...). Per tant, una oportunitat única per a formar-se en el pràctic, però també per a créixer en el relacional i col·lectiu.
A més, s'atén joves amb “consum conflictiu”, és a dir, amb problemes de drogues. Això també dona molta lliçó. Els estudis de Comunicació Humana Tècnica, una ràdio comunitària anomenada Suri Manta, que reuneix persones del MNCI de tota l'Argentina per a realitzar durant una setmana al mes, impartides per membres de la universitat i del moviment rural... El moviment ha arribat a aquesta zona de Santiago en col·laboració amb la Universitat i ha de treballar des de les famílies i comunitats de la zona, organitzant el moviment i participant en els conflictes territorials que es donen en ella.