La concentració, convocada per Stop Desnonaments, ha tingut lloc aquest dijous enfront del quiosc del Boulevard. En aquest, han denunciat que s'estan multiplicant els contractes temporals per al lloguer dels habitatges habituals, a pesar que aquests siguin "il·legals". Al costat dels membres de la plataforma han acudit representants d'Elkarrekin Podem, EH Bildu, Ezker Anitza, Càritas de Larratxo, Satorralaia i Steilas, així com dues persones afectades: Gina i Pilar. Igual que Fernando, que no ha acudit a la compareixença, tenen un contracte temporal de lloguer, i al final dels mateixos hauran de fer front a la mateixa situació, encara que estiguin en altres moments.
Gina viu amb el seu marit, la seva filla, el seu gendre i la seva neboda en un pis de la Part Vella. El segon contracte, d'11 mesos consecutius, es va tancar el 30 d'octubre. L'arrendador va interposar una demanda de desnonament i l'advocat de Gina va presentar al·legacions en considerar que la situació es trobava fora de la llei. Han aconseguit un acord judicial perquè aquest contracte temporal es converteixi en un contracte legal de cinc anys per a l'empresa. Fernando, de 73 anys, que no ha acudit a la roda de premsa, paga 300 euros per una habitació en la Part Vella. Està a l'espera del judici, però espera que el resultat de les al·legacions del seu advocat sigui el mateix que el de Gina. Per part seva, Pilar viu a Errenteria amb els seus dos fills i paga 815 euros. El 30 de maig finalitza el contracte de lloguer de sis mesos per a què ha estat contractada. Errenteria és una zona d'alta tensió i des del 31 de gener s'ha acollit a la Llei d'Habitatge per a demanar una pròrroga automàtica de tres anys. “Tots els contractes que finalitzin a partir del 31 de gener podran sol·licitar una pròrroga de tres anys. Així ho hem fet enviant un burofax al seu amo”, explica Rosa García, membre de la plataforma.
“Els contractes temporals han de determinar el seu objectiu: el trasllat forçat pels treballs o estudis, perquè estàs fent uns treballs a casa… No es poden utilitzar per a habitatge habitual. A ells els correspon la Llei de Lloguer Urbà. Per això són lleis fraudulentes i il·legals”. En aquests tres casos, es tracta d'un habitatge habitual, en la qual estan empadronats i que continuen pagant la renda.
Davant el precedent de Gina, s'espera que en la resta dels casos la tendència sigui la mateixa. Per això, han aprofitat la compareixença per a alertar i donar a conèixer que els inquilins que estan obligats a subscriure contractes temporals en habitatges habituals són “fraudulents” i “tenen eines per a convertir aquests contractes que no estan regulats per la llei de Lloguer Urbà i la Llei d'Habitatge en contractes quinquennals, si es tracta d'un petit propietari, o de set anys, si es tracta d'un gran propietari”.
Segons han denunciat, en les webs immobiliàries s'estan promovent contractes de lloguer temporals i els propietaris particulars també segueixen aquest camí sense saber si són il·legals o no ho són. García ha qualificat de “burla”, ja que aquest tipus de contractes els permeten pujar el preu del lloguer cada vegada que signen un nou. Els lloguers regulats, per contra, garanteixen mantenir el mateix preu en cinc o set anys, incrementant únicament l'actualització de l'IPC.
A més, ha advertit als propietaris que perdran en els tribunals i hauran d'assumir el pagament de les costes. En lloc de seguir la dinàmica dels fons d'inversió i dels grans propietaris, els ha proposat apostar pel programa Bizigune del Govern Basc per a acabar amb aquest “drama social”.