argia.eus
INPRIMATU
Més d'un centenar de persones majors en el tancament en defensa de l'espai Nagusia Etxea de Getxo
  • Després de conèixer que aquesta setmana es trauran tots els serveis, han optat per tancar el local, encara que no han donat més detalls.
Amaia Lekunberri Ansola 2018ko maiatzaren 17a
Udaltzaingoa Nagusia Etxean itxitakoak identifikatzeko egindako agerraldian

Irati Mogollon García, que intervé en Nagusi Etxea amb un projecte sobre les arquitectures de les cures, ha explicat a través del diari El Correu que s'han assabentat que aquest divendres l'Ajuntament traurà tots els serveis de Nagusia Etxea. Davant aquesta situació, des que fa tres anys se'ls va proposar el trasllat a la nova Casa de Cultura, les persones majors que continuen lluitant pel manteniment de l'espai han decidit tancar-lo. Es troben en tancament des del dimecres, i la Policia Local els ha identificat a última hora de la nit. El dijous, a les 19.00 hores, s'ha convocat una concentració de repulsa a la Casa Major.

L'espai Nagusia Etxea, habitat per diferents generacions, va ser pres naturalment com a espai de reunió fa més de 30 anys. Des de llavors, s'han dut a terme multitud d'activitats: música, xerrades, tallers, exercici físic o menjars, entre altres. En l'actualitat hi ha 6.200 persones majors inscrites en el centre, registrades com a participants en 3.000 activitats i agrupa unes 200 persones en el seu dia a dia.

Situat en el barri de Rom, és un dels pocs edificis històrics que ha resistit l'ona d'especulació i l'únic espai que ofereix serveis per a persones majors. L'Ajuntament vol traslladar-los a una nova Casa de Cultura, però els usuaris de Nagusia tenen clar que aquest canvi no s'adapta a les seves necessitats.

Els desitjos de l'Ajuntament i les necessitats de les persones majors, en contra

600.000 euros, aquesta era la quantitat prevista per a les obres de construcció de l'edifici de cinc plantes que l'Ajuntament de Getxo ha construït per a albergar la Casa de Cultura. Una vegada finalitzades les obres, aquest import s'ha incrementat fins als 2.000.000 euros. L'Ajuntament vol traslladar a les persones usuàries de Nagusia Etxea a totes aquelles activitats i persones que tinguin relació amb la cultura. La meitat del tercer pis, aquest és l'espai que se'ls ofereix en el nou edifici.

Els usuaris de Nagusia Etxea no coincideixen amb els desitjos de l'Ajuntament, perquè això no s'adapta a les seves necessitats: està institucionalitzat, no és fàcil d'arribar, estan obligats a agafar l'ascensor i no té pati, entre altres coses. El trasllat, amb els recursos que tenien, ha estat sotmès a una enquesta entre els socis, a la qual han respost 570 persones. Segons els resultats, el 85% no vol moure's de la Llar Major. No obstant això, l'Ajuntament, format pel PNB i el PSE, no ha fet cap reconeixement a la consulta.

Pressió des de les institucions

Des del primer moment que se'ls va fer la proposta, els majors han deixat clar que no acceptaran el canvi d'ubicació, i en això s'han ratificat des de llavors. Han denunciat que davant aquesta actitud contundent les institucions els han pressionat. D'una banda, han advertit que l'Ajuntament ha utilitzat l'estratègia de la por davant les amenaces que es quedaran sense res si no accepten l'opció que se'ls ofereix. I d'altra banda, amb la idea de “quan s'esgota a aquests vells”, els serveis socials detecten el joc del desgast.

Amb el “Getxo Lagunkoia”, que té en compte a les persones majors, denuncien que mentre s'omple la boca a l'Ajuntament, la realitat és diferent, posant l'accent que quan es mobilitzen les persones majors es manifesta la discriminació, és a dir, la vellesa, que l'Ajuntament fa sobre la base de l'edat.

Un model de ciutat sense espai per a majors

Entre els projectes duts a terme pels usuaris de Nagusia Etxea, també s'han analitzat els efectes de l'arquitectura de les ciutats en la salut mental. A través d'aquest estudi es conclou que la memòria de l'espai té una influència directa en la memòria dels individus.

Han assenyalat que el model de ciutat en contínua transformació té un gran impacte en les persones majors, subratllant que als pobles i ciutats creix la sensació que cada vegada hi ha menys coses que els uneixen al passat. La defensa d'aquests llocs propis que tenen els sembla necessària per a viure dignament i en això estan.