argia.eus
INPRIMATU
L'accident aeri que va causar 81 morts a Itàlia en 1980 no va anar així: França va atacar per a matar a Gaddafi
  • Giuliano Amato, ex primer ministre italià, afirma en una entrevista que l'avió va ser derrocat per un míssil derrocat per França fa 23 anys. Gaddafi va ser advertit i no va pujar a l'avió. Denúncia el silenci del Govern francès i de l'OTAN.
Irati Irazusta Jauregi 2023ko irailaren 05a
Eraitsitako hegazkina, Usticaren Memoriaren Aldeko museoan. (Argazkia: Fabio Di Francesco)

Fa 43 anys a l'illa italiana d'Ustica van morir 81 persones sense accident aeri: Va ser derrocada per un míssil derrocat per França i el seu objectiu era assassinar a Muammar Gaddafi, ex dirigent de Líbia. Així ho ha manifestat Giuliano Amato, ex primer ministre italià en una entrevista en La Repubblica. Encara que algunes recerques van concloure que va ser un atac intencionat, l'ex polític del Partit Democràtic ha estat el primer responsable polític que ha parlat de l'ocorregut.

Amato ha explicat que la intenció era imaginar un "accident involuntari". En la zona de Sicília es va representar l'activitat de molts avions de l'OTAN, i un d'ells era llançar una missió a l'avió en el qual viatjava el líder de Líbia. Però no va aconseguir l'objectiu perquè Gaddafi no es va pujar a aquest avió, segons Amato, perquè el llavors diputat del Partit Socialista, Bettino Craxi, ho adverteix.

Amato acusa a França i a l'OTAN d'ocultar la veritat: "És hora de revelar aquest terrible secret estatal (o més ben dit, entre estats)". El president francès Emmanuel Macron denuncia el silenci: "(Macron) té dues opcions: demostrar o demostrar que aquesta tesi no té pes i demanar perdó a Itàlia i als familiars de les víctimes en nom del govern".

França, per part seva, ha expressat tota la seva informació sobre el "sinistre" i ha col·laborat amb el Govern italià si així ho sol·licita. Giorgia Meloni, la primera ministra italiana actual, ha subratllat que les declaracions d'Amato mereixen una atenció, però no són una declaració oficial del Govern italià, sinó les seves "conseqüències personals".